Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia

El 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut va retirar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. És una data que va marcar un abans i un després per entendre que el problema no resideix en com som, si no en la mirada d’alguns. Ahir, 36 anys després, es commemorà arreu del món com a recordatori que l’LGTBI-fòbia encara és una realitat present, violenta i en augment, perquè encara hi ha moltes persones que volen mirar-nos com a malalts i agredir-nos sols per això. No és una data del passat: és un termòmetre del present. I el termòmetre marca febre al nostre territori. Les agressions per LGTBI-fòbia ja no sols passen de nit ni en llocs ocults: passen també de dia, al mercat del barri, davant de tothom, com a Pere Garau fa poc més d’un mes. Això és que alguna cosa falla. I falla des de dalt. Aquest 30 de maig farà, a més a més, deu anys de la llei LGTBI de Balears, una norma que va aconseguir quelcom avui gairebé impensable: consens polític. Partits de distint signe van unir-se al voltant d’una idea compartida, la de voler construir una societat més justa, més tolerant i més lliure per a tothom. Deu anys després, aquell consens s’ha esmicolat: Cort ha deixat morir la revetlla de l’Orgull per inacció, trencant vint anys de coorganització amb Ben Amics. Mentre les agressions augmenten, la institució vol desaparèixer. Això té un nom: LGTBI-fòbia institucional. Perquè l’LGTBI-fòbia no és només un puny a la cara o un insult. És també un expedient que no es tramita, una reunió que no es convoca, un dret que s’invisibilitza. Quan les institucions miren cap a un altre costat, els discursos d’odi troben el terreny adobat per normalitzar-se. No callarem mentre els 17 de maig siguin necessaris. Reivindicar és la millor vacuna contra l’odi. Seguir leyendo ...