Moció de censura… i els sepulcres blanquejats

Ens trobem a l’aguait si en Feijóo posarà o no la moció de censura que duen anunciant urbi et orbe des de fa temps. I que, per al gallec, depèn dels socis d’en Sánchez més que d’ell mateix. Uns socis, PNB, Junts, als que el PP insulta, dia sí i altre també, acusant-los de separatistes, i no sé quantes coses més. Faria gràcia si no fos tan patètic i lamentable. Puigdemont és ara un possible aliat. Sí, Puigdemont , el mateix que fou desqualificat i batejat com a delinqüent. Una persona a la què no convenia acostar-se. I què dir dels bascos. Filo-etarres, terroristes, independentistes, i moltes «istes» més. Una gent, bascos i catalans en les seves opcions nacionalistes, que es vol il·legalitzar. I per a Vox, l’altra cara de la moneda del PP, la possibilitat d’entrar arrasant a Catalunya, tal i com va dir un dia aquest personatge buit, ignorant, sinistre i vago que es diu Abascal. La moció no es posarà, perquè, simple i planerament, Feijóo té por d’en Sánchez. Té por, endemés, per un altre motiu: el PP no té un projecte de país, i depèn en excés de les ocurrències estrambòtiques, però amb greus conseqüències, que li imposa Vox. Desmantellar programes socials, incrementar les subvencions a toreros i xiringuitos que enalteixen la conquesta espanyola de les Amèriques, amb el concurs d’aquest cantant que ha perdut l’enteniment, i que es diuCano. Tota un seguit de dois que costen dobbers a la gent, i que aporten poc per a la cohesió social i l’avanç de les societats. Feijóo es troba tancat en aquestes caselles de la ultradreta. I sembla que no es troba incòmode del tot. Feijóo, Abascal, medis de comunicació molt concrets, algunes xarxes socials, esperen impacients la caiguda del govern Sánchez, amb ganes indescriptibles de que surtin «manos arriba», com va dir aquest catedràtic del absurd que es diu Tellado. Però en política un mes, dos mesos, ja no diguem un any, és molt temps. Gairebé una eternitat. Poden passar moltes coses, ara per ara desconegudes, que poden servir per fer tornar les coses a una altra direcció. L’ansietat del PP i Vox és gran. Tremenda quan es manifesta amb tanta falsedat, en forma de noticies enganyoses i mentides. Hagués estat molt bé que el Sant Pare els hi recomanés complir amb els manaments de la Llei de Deu, que ells diuen respectar: no mentir, no dir falsos testimonis. Me tem que, pel que fan, no aniran a aquest Cel en el què diuen creure. I dic «diuen», perquè en el què realment creuen és en les seves butxaques. Ah, els sepulcres blanquejats.

Seguir leyendo ...