Marilyn Monroe: l’estrella vulnerable fa cent anys

Quan Marilyn Monroe va morir, el 4 d’agost del 1962, les seves pertinences van anar a parar a Lee Strasberg, que havia estat el seu professor al mític Actor’s Studio i es va convertir en la seva persona de confiança. Entre les possessions de l’actriu, hi havia un grapat de mecanoscrits, cartes i alguns poemes propis, textos que Monroe gargotejava sovint en els papers de carta dels hotels on s’allotjava. Tots aquests escrits personals es van editar per primer cop l’any 2010, sota el títol de Fragments (edició en castellà a Seix Barral), i ofereixen una panoràmica privilegiada al món interior, expressat en primera persona, d’aquesta actriu que va néixer ara fa cent anys, l’1 de juny del 1926. També ens retornen una imatge menys coneguda de l’estrella: la de l’àvida lectora; la de l’actriu que se sent segura davant dels fotògrafs però no quan ha de parlar amb periodistes; la de la dona que connecta amb les inquietuds polítiques progressistes de l’època; la de la intèrpret que troba a Nova York un territori d’enriquiment artístic als antípodes del glamur de Hollywood.