Viatge a la Veneçuela post-Maduro: talls d'aigua, preus disparats i sous de misèria

El vol directe que uneix Madrid amb Caracas anava mig buit dies enrere, i es pot dir que la majoria dels que viatjaven eren veneçolans. Era fàcil distingir-los pel seu peculiar accent llatí i perquè, a l'arribar a l'aeroport internacional Simón Bolívar, esperaven el torn per passar el control d'immigració amb el passaport veneçolà a la mà. “Migració”, deia un cartell al taulell escrit en quatre idiomes: anglès, rus, xinès i un altre amb grafia àrab. Per aquest ordre. Una bona metàfora dels dispars aliats internacionals de Veneçuela després que els Estats Units "extraguessin" Nicolás Maduro del país el 3 de gener. Així és com els veneçolans anomenen a la detenció de qui va ser el president de Veneçuela i de la seva dona, Cilia Flores. És a dir, com si es tractés d'un queixal corcat que calia treure, encara que això suposés saltar-se la sobirania nacional i el dret internacional.