{
  "$type": "site.standard.document",
  "bskyPostRef": {
    "cid": "bafyreifruyn3swlzxmixzblunfu6qtnahkq6fm3p2v6cuyevupcppyoc5a",
    "uri": "at://did:plc:7jj7mei25nwxhv5zrkc2w3wa/app.bsky.feed.post/3mlyqcy2ppg32"
  },
  "coverImage": {
    "$type": "blob",
    "ref": {
      "$link": "bafkreifvkolgck2crrwcycvrno4q5xzyg2xpuvibyaexi75mjkodxwsdgy"
    },
    "mimeType": "image/jpeg",
    "size": 214845
  },
  "path": "/politica/exit-victimisme-quadratura-cercle-andalus_130_5738931.html",
  "publishedAt": "2026-05-16T18:00:29.000Z",
  "site": "https://www.ara.cat",
  "textContent": "Un cordovès, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola (1931-36), és l’autor d’una de les frases que més bé han definit la naturalesa dual del catalanisme. Don Niceto va dir a Francesc Cambó, a les Corts, que “no es pot ser al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d’Espanya”. Una frase que s’hauria pogut aplicar també a Lluís Companys, Miquel Roca o Gabriel Rufián. Ser catalanista a Madrid implica una contradicció difícil de gestionar. En canvi, l’andalusisme és un sentiment igualment intens però que combina amb l’espanyolitat tan bé com la mançanilla i la gasosa a la Feria de Abril. Perquè Andalusia (que segons el seu Estatut d'Autonomia és una _nacionalitat_) té una identitat irrebatible, fins i tot exuberant, però és castellana d’origen, i ha contribuït tant com Castella a la definició del que és espanyol.",
  "title": "Èxit i victimisme, la quadratura del cercle andalús"
}