La majoria dels catalans, a favor del cordó sanitari a Vox però no a Aliança Catalana

Hi ha definicions que permeten aproximar-se al concepte d’extrema dreta. Per exemple, un estudi de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) la considera “la forma més il·liberal que pot prendre un partit de dreta” i en destaca diverses característiques, com l’hostilitat vers la democràcia liberal, el nativisme, l’autoritarisme i el populisme dels seus postulats. Quan, a més, inclou l’ús de la violència, parlem d’ultradreta. El politòleg holandès Cas Mudde explica que avui dia és precisament el nativisme (la forma xenòfoba d’entendre el nacionalisme que adopta eslògans de l’estil “Primer els de casa”) el principal tret que uneix l’extrema dreta mundial. Però, esclar, ¿com es mesura el grau de nativisme, tenint en compte, a més, que hi ha partits tradicionals que apliquen polítiques similars? ¿O el grau de populisme o d’hostilitat vers la democràcia liberal? Conceptes abstractes porten a valoracions subjectives i, en el cas de Catalunya, on conviuen dos partits comunament considerats d’extrema dreta, en tenim un exemple meridià.